SA CROCORIGA MANNOSA
SA CROCÒRIGA MANNOSA
Una bella crocòriga nci fiat atziada a pitzus de
una mata de ilixi arta arta. Su essìri ingui in
susu ddi ( a sa crocoriga ) praxiat et iat
incumentzau a pentzai ca fiat una pressoni chi
contat meda. Sa terra ddi pariat una cositedda
de nudda e una bella diri iat pediu a s' achili chi
nci dda portat a su celu, a mesu de is nuis.
S'achili dd' iat aguantada, dd' iat strinta cun is
ungras e si fiat pesada a bolai faci a su celu.
Sa crocòriga fiat totu prexada, peròu ddi fiat
pigau inderetura a i-scimingius e a gana mala.
Sa tonta, si ndi fiat acàtada ca fut acanta acanta
de morri.
— Nci depu cravai is arraixìnis in terra! — iat nau
prangendu a s'achili — Po prexeri, torramincì
a basciu.
S'achili iat pèrdiu sa passientzia.
— Ma ita ti creis, ca deu seu sa srebidora tua?
Bai in ora mala!
E dd' iat lassàda andai in mesu de is i-steddus
e de is nuis.
Tomasu su becixeddu de s' àiri, dd' iat cassada,
dd' iat spreculada beni beni e iat pentzau:
— Castia ita arràtza de cosa! Imoi ndi fatzu unu
lantioni !
Iat sbudiau, sa crocòriga, dd' iat fatu una bella
buca, dd' iat postu aintru una stiarica e agoa dd'
iat apicada in sa bòvida de su celu. Fiat nascia
sa Luna!
Contu iugoslavu
