MA INZANDUS: CUNVENID' A SI COJAI, SÌ O NO?
MA INZANDUS: CUNVENID'A SI COJAI, SÌ O NO?
Tottu custus numerus de trumbullu et de vera tribulia no deppint' iscoraggiài però a Efis I a Simona! Anzisi ddusu rafforzat in tott'e po tottu sa Paràula bona de Deus candu po issus aocci si esprìmidi in su Testament 'antigu:
«... ndi tòrrat su 'èrànu
Sa sposa
8 Una boxi...! Su sposu miu!
Alloddù: est benendu,
bòlat peri is montis,
sàrtat peri is cùccurus.
9 Assimbillat a unu crabiolu,
a unu cerbixeddu pitticcu
su sposu miu.
Alloddù: est stantargiu
in palas de su muru nostu,
si càstiat a sa ventàna,
luxìnt is ogus sus' ananti de is arrecciàdas.
Su sposu
10 Fuèddat e mi nàrat su sposu miu:
Pesandindi, o prenda mia,
stimàda mia, bessìndi a foras!
11 Imoi s'ierru est passau, no proit prus;
s'assèlliant is airis, ndi tòrrat su 'èrànu.
12 Ndi torrant is fròris in sa terra,
su tempus de pudài est accanta,
e su cantidu de sa turtiri
s’intendit me in is terras nostas.
13 Sa matta de sa figu
si ndi préxat de is ogus sus,
e de is bingias in frori
ndi bessit su fragu insoru.
Pesadindi, o prenda mia,
stimada mia, bessindi a foras!
14 O columba mia,
dromia in d’unu niu me in is azzas,
cuada in is aruttas de is ispérrumus,
faimi biri sa cara tua,
faimi intendi sa boxi tua,
sa boxi soavi tua,
sa cara graziosa tua.
15 Cassaisi is mergianis
e is mergianeddus chi ndi sciusciant is bingias,
is bingias nostas in frori!
Sa Sposa
16 Su sposu miu est su miu
e deu seu de issu, de issu
chi pascit su tallu accanta de is lillus.
17 Candu s’infriscant is airis
e ndi càlant is umbras,
torra, o sposu stimau miu,
comenti unu murva, unu cerbixeddu,
torra a su monti de sa brama tua!
(cfr. “Su cântidu de is cantidus” (Il cantico dei cantici), tradusiu in sardu – campidanesu de Mariu Vargiu, pp. 29-35).
«Su càntidu de is càntidus» po chini trastillat
péri péri is moris de Deus e cussus de su scélu.
Candu una cosa si fàit cun su coru arresuttàt
sempiri meda bella.
Dis fàidi m' est cappìttau in is manus unu
eleganti cóffineddu cun d' una prenda manna
prus che di oru, cun d’unu liburu scrittu de sa
propiu manu de su Spìridu Santu, chi fait parti
de sa Sacra Bìbbia «Il Càntico dei Càntici» –
tradusiu in sardu - campidanesu «Su càntidu de
is càntidus» de unu amigu caru Mariu Vargiu,
issu puru cumment' i a mèi fillu de custa terra
bella de Sardigna.
Sa traduttori est' istéttiu cappassu de fai
precedi attaras operas a i custa vera
«arreccàda» biblica: «Su càntidu de is càntidus
de Salomoni», bollu puru arregordai «Su Vangelu
cun Is attus de is Apostulus, Su liburu de is
Salmus» – «is moris de Deus» – e attera
produzioni litteraria puru.
Mariu ddu spiegat beni e chini prus de issu si
podit nai? «…Su Cantidu est unu casciòneddu
poeticu prenu de fueddus e po ddu podi aberri
bisòngiat a agatài sa crai giusta. Po cumprendi
su sensu de custu poema meravigliosu, aundi
Deus fuèddat comenti fueddant is isposus,
toccat a penzai comenti candu si disigiat una
coia. In is feuddus de is dus bagadius, candu si
stentant, si podint nodiri is disigus de sa carri,
movius de sa bellesa de sa gioventudi, chi solu
cun su misteriusu de s' amori si cumprint in d'
una unioni umana chi mudat disigius e
bellesa. Solu s’omini lompit ai custa perfezioni.
Su Cantidu tandu est su fundamentu de s' amori
umanu e de sa santidadi de sa coia. Unu
Cantidu de coia cun totus is coloris, is logus e is
metaforas de s' Orienti. Unu poema chi preziat
sa bellesa de sa femina, poita issa si movit prus
de s' omini, mancai in cussu antigoriu sa
presenzia de s' omini fessit prus forti e nodia.
Su Cantidu est una scrittura varia chi
non ammittit distinzionis siguras. Est comenti
unu camminu in d’unu giardinu prenu de
metaforas, accumpangiau de is coloris e de
is luxis de s’amori. Cantat sa bellesa de s’omini
e de sa femina. E totu suzzedit in beranu candu
si ndi scidant is mattas, su soli, e sa natura si
bestit de froris e de fragus. Aici su Cantidu po
sa bellesa sua e po sa sustanzia chi ddu movit
non tenit paragoni in sa litteratura universali.
Andendi prus addéi de s'apparienzia custa est
una lettura totu nosta, mancai terrena. S’atra –
Unu fueddù at nau Deus, dus nd’ appu intendiu –
prena de bolidus e de luxis, dda lassaus a is chi
si ponint peri is moris de su celu. Issus intendint
s’amori e sa grazia de Deus chi po nosu
terrenus sunt solu misteriùs» (in opera citada, a
is paginis 10-11).
Po fai cust’edizioni preziada, aicci bella e de
lussu, hanti postu manus impari: Nanni Pes –
amigu miu de tanti tempus – (grafica – editing),
Antonellu Manca (fotocomposizione), Angiulu
Liberati (illustrazioni).
Sa stampa e "s’allestimentu cartotecnicu":
Grafiche Sainas – Cagliari, via Betti s.n. (finito di
stampare nel mese di giugno 2004).
“Su cantidu de is cantidus” si esti cummenti unu
sacchittu chi sa femina portat in pitturas fattu
de nardu (una calidadi de vaieriana bettia de s’
India), mirra (resina chi ndi lompiat de s’Arabia,
Abissinia e India), e de cipru (chi assimbillat
meda a sa canfora): unu muntoneddu de
essenzias po infriscai e allirgai cun is fragus
insoru totu sa persona» (cfr. lib. cit., p. 97), po
mèi puru custu liburu de sa Bibbia est’ unu
fueddù preziosu pronunziàu de Deus e lassàu a
chini – in pressi e luègu – si ponit peri is mòris
de su celu, is verus mòris de Deus chi tottus
pigad’a sa manu e accumpangiad’a sa dòmu
sua, sprascia in su grand’ universu.
Si cunfortant "Is Evangelius de Gesu Cristu":
Nùzzias in Cana de Galiléa.
1 E sa tèrza dì c' esti stèttiu unu sposaliziu in
Cana de Galiléa e ci fiada innia sa mamma de
Gesùsu.
2 Esti stèttiu invitau puru Gesùsu a su
sposaliziu, e is discipulus Suus.
3 E, benèndi a mancài su bìnu, sa mamma de
Gesùsu Ddi nàrada: «Bìnu no teninti prùsu».
4 E ddi nàrada Gesùsu: «Ita c’intràus Dèu e tùi, o
segnòra? No estì bènnia ancòra s’òra Mia».
5 Nàrada sa mamma Sùa a is serbìdorìs: «Fadèi
tòttu cantu ad a nài a bosàtrus!».
6 Ci fianta insàras innia sès giàrras de pèrdas
pòstas po sa purificazioni de is Giudèus e
dognùna podìada cuntènni dè settànta a cèntu
litrus.
7 Nàrada a cussus Gesùsu: «Prenéi de acùa is
giàrras». E ddas hanti prènas finsas a susù.
8 E ddìs nàrada: «Sbuidaindi immòi unu pagu e
portài a su maistu ‘e sala». Cussus insàras hanti
portàu.
9 Ma cumènti su maistu ‘e sala hàdi tastàu s’
acùa fatta bìnu, e no scìiada de àundi fèssidi, –
is serbidòris invècis sciianta, issus chi ianta
piscàu s’acùa –, su maistu ‘e sala zérriada a su
spòsu e dìdi nàrada: «Dognùnu pò primu pònidi
su bìnu bónu, e candu sunti allirghìttus a motìvu
de su bìnu, pònidi cuddu chi èsti prus scadènti.
Tùi (invècis) hàs allogàu su bìnu bónu finsas a
immòi».
11 Gesùsu hàdi fattu custu primu miraculu in
Cana de Galilèa e hàdi ammostàu sa glória Sùa,
e is discípulus Sùus hanti crettiu in Ìssu. (liburu preparau cun s' aggiudu cosa mia in su 1996).
Mancat su tempus po podi liggi e ponn' a conca
attras pagìnis, mancai in nuoresu po esempiu,de
“Sa Bibbia sacra” in tres volumìnis, emissióne
uffissiale de sa C.E.I. – Cufferenzia de sos
Piscamos Italianos, bortada in limba sarda dae
Bobore Ruju, 2003, pro Nugòro et pro cussas
lacanas circumstantes.
